La marca número 602 es troba situada a l'interior de la Cova Foradada, una cova situada entre les poblacions de Portbou i Cerbère, només accessible per mar. La particularitat d'aquesta cova és que té dues entrades (o sortides, segons es miri), i per exemple es pot entrar pel costat espanyol i sortir pel francès.
La muga número 601 bis es troba situada al Puig de Cervera o Puig de les Freses, molt prop de la muga 601 i de la Caseta dels Alemanys. Aquest senyal no és l'oficial de l'acta d'afitament de la frontera de 1868, sinó que va ser instal·lat l'any 1998 per la Commune de Cerbère.
El Barri Els Límits, un barri del municipi de La Jonquera (Espanya), i el poble fronterer de Le Perthus (França), formen un sol nucli urbà. Como es pot apreciar en la fotografia hom pot aparcar el cotxe a França i en dos passos estar a Espanya.
Al Coll de Panissars, vora la muga fronterera 567, s'iniciava una de les obres més representatives de les construccions romanes a la Península Ibèrica: la calçada de la Via Augusta, que creuava la Hispània fins a la llunyana Cadis (Gades). I allà, al mateix Coll de Panissars, connectava amb la Via Domitia, que creuava la Gàl·lia fins arribar a Roma.
Distàncies des del Coll de Panissars (1 milla romana = 1.481,50 m.): IVNCARIA (Figueres) XII, GERVNDA (Girona) XXVII, TARRACO (Tarragona) CXXVI, SAGVNTVM (Sagunt) CLVIII, GADES (Cadis) DXLVIX. Total = DCCCLXXVI milles.
A les vies del túnel ferroviari del Perthus hi ha unes plaques que marquen la frontera entre Espanya i França. A la via 1 hi ha dues plaques frontereres assenyalant el punt quilomètric 24,579, una amb la bandera espanyola en primer lloc i l'altra amb la bandera francesa situada a l'esquerra (són les situades a la part superior de la foto). I a la via 2 també hi ha dues plaques frontereres, que en aquest cas indiquen el punt quilomètric 24,581, una amb la bandera espanyola situada a l'esquerra i una altra al revés (són les situades a la part inferior de la foto). Aquestes són les plaques definitives, ja que inicialment s'havien col·locat unes altres amb uns punts quilomètrics diferents, però en la visita que van realitzar les delegacions d'Espanya i França de la Comissió Mixta d'Afitament (CMA) al desembre de 2011, es va constatar que la coordenades retolades no eren les oficialitzades per la CMA, per la qual cosa es va procedir a canviar les plaques per les citades anteriorment. Gràcies Sònia.
Per arribar fins a la muga número 531, cal pujar a una escala de fusta situada al costat d'una gran roca d'uns 6 metres d'altura. En el plànol horitzontal superior d'aquesta roca es troba la creu i el nombre. L'escala de la foto va ser confeccionada per Jean Iglesias, el millor coneixedor de les fites d'Albanyà/Coustouges. Merci Jean.
La creu número 542, situada a la riba esquerra de la llera del Riu Major, i més concretament al paratge conegut com a l'Era de les Mongetes, és l'única que està repetida i es desconeix la veritable raó per la qual es va gravar dues vegades. La teoria més lògica, elaborada per Jean Iglesias, diu que es van gravar dues creus per marcar la direcció que podia seguir la frontera en aquest punt.
El Puig de Comanegra és el cim més alt de la serra de Monars (també dita de la Bagne de Bordeillat, de la baga de Bardellat o Serrat de Comanegra), amb 1.557,4 metres d'altura, i separa les valls del Fluvià i del Tec. Forma part de les comarques de la Garrotxa i del Ripollès, i limita al nord amb la comuna francesa de Lamanère (Vallespir). Malgrat no haver-hi cap fita (només hi ha un vèrtex geodèsic) serveix de frontera entre Espanya i França.
Com a curiositat es pot dir que és el punt més meridional de França (le point le plus au sud de France), com indica el cartell que es pot veure a la foto.
El poble de Molló està situat al nord-est de la comarca catalana del Ripollès, a la província de Girona. Limita al nord amb les comarques franceses del Vallespir i el Conflent. Al seu escut i bandera apareix una muga de plata que juntament amb el nom se li atribuïa a estar situat en un lloc fronterer, ja que la frontera internacional del Tractat dels Pirineus passa per allà, però el nom ja apareix documentat l'any 936 com Mollione, vocable llatí que va derivar al català com molló (muga en castellà), fita o terme que marca un límit.
“Qui ha començat bé es troba a la meitat de l'obra”
Horaci
Segueix la web a:
Google+
Comparteix la web a:
Delicious
Digg