Diccionari català de termes relacionats amb la frontera

Boga. (Del basc muga).

- f. Fita de límit o de separació de terrenys.

Comarca. (De marca).

- f. Extensió de territori més reduïda que una regió a la qual donen una certa unitat, entre altres factors, les relacions de veïnatge entre els llocs que la formen, unes certes condicions naturals i la persistència de demarcacions històriques.

Confí. (Del ll. confinis).

- m. Terme on un país acaba i un altre comença, regió fronterera.

- m. p. Límit d'una extensió qualsevol.

Contraban. (De ban).

- m. Producció, consum o tràfic de gènere o d'efectes estancats o prohibits.

Demarcar. (De marcar).

- v. tr. Assenyalar els límits d'un territori, d'un terreny.

Duana. (De l'àr. diwân i aquest del persa diwan)

- f. Administració encarregada de percebre els drets establerts sobre certes mercaderies a l'entrada i la sortida del territori d'un estat i d'impedir la circulació de productes prohibits.

Fita.

- f. Senyal de pedra més o menys treballat, o bé d'obra, que indica la terminació d'una propietat immoble o d'un territori.

- f. Senyal situat a la vora d'una carretera o d'una línia fèrria indicador de la distància des de l'origen.

- f. Senyal consistent en un munt de pedres en què de tant en tant s'indica la direcció d'un camí.

Fitar.

- v. Posar les fites o mollons que assenyalen els límits d'un terme o d'una propietat.

- v. Marcar, assenyalar, determinar o fixar les fites d'un conjunt.

Frontera. (De fronter).

- f. Línia que separa dos territoris fronters.

- f. Línia que indica els límits reconeguts d'un estat.

- f. fig. Límit en què acaba una cosa i en comença una altra.

Fronterer. (De fronter).

- adj. Relatiu o pertanyent a la frontera.

- adj. Situat prop de la frontera d'un territori.

- adj. Situat prop d'un límit.

Jaló. (Del fr. jalon).

- m. Topogr. Pal que és clavat a terra per a marcar una alineació provisional o una direcció.

Límit. (Del ll. limes, -itis).

- m. Part extrema, punt, on termina un territori, una extensió qualsevol, un període de temps.

- m. Punt fins on és possible o lícit que arribi alguna cosa.

- m. Llindar màxim d'una magnitud física.

Limítrof -a. (Del ll. td limitrophus, -a, -um, comp. del ll. límit i el gr. tropheo, variant de trépho)

- adj. Dit dels estats, les regions o les propietats que limiten amb altres.

Llindar. (De ll. limitaris).

- m. Valor extrem (màxim o mínim) d'una magnitud que, en ésser traspassat, fa canviar les característiques del sistema establert.

Marca. (Del b. ll. marca, probablement del germ. mark, frontera).

- f. Empremta, traç, tall o altre senyal fet en una cosa per distingir-la d'altres, reconèixer-la, denotar el seu origen, la seva qualitat, etc.

- f. Entitat geogràfica i politicomilitar fronterera.

Marquès. (Der. de marca).

- m. Comte que governava un territori fronterer o marca.

Meta. (Del ll. meta).

- f. Línia o zona assenyalada com a terme d'una cursa.

- f. Fi o objectiu a atènyer.

Mitger -a.

- adj. Situat al mig, al centre d'altres coses.

Molló. (Del ll. hisp. mutulo, -onis, de mutulus).

- m. Fita.

Partió.

- f. Línia divisòria entre dues possessions, dos territoris, etc.

Pilar. (De pila).

- m. Fita.

Ratlla. (Del ll. radiare).

- f. Línia traçada sobre la superfície d'una cosa amb un llapis, ploma, etc.

- f. Línia que assenyala un límit, un terme.

- f. Límit d'una contrada, d'un país, etc.

Senyal. (Del ll. signalis).

- m. Marca feta en un objecte, cosa posada en un indret, que serveix per a fer-lo conèixer.

Terme. (Del ll. terminus).

- m. Cadascuna de les fites o vedrunes que assenyalen els límits d'una extensió de terreny.

- m. Totalitat del territori d'un municipi, castell, etc.

Terme municipal.

- m. Porció de territori limitada per propietat o jurisdicció, especialment territori que forma la jurisdicció d'un municipi.

Testimonis. (Del ll. testimonium).

- m. pl. Cadascuna de les pedretes col·locades sota una fita per donar prova que aquesta és realment una fita i no una pedra qualsevol.

Vedruna.

- f. Munt de rocs, fet per mà d'home, que assenyala una partió.

Vora. (Del ll. ora).

- f. Part extrema d'una extensió superficial, que toca una de les línees que la limiten.